L'Ajuntament de Barcelona va fer pública ahir definitivament la voluntat de solucionar el conflicte existent entre el veïnat organitzat de Vallvidrera i els Pares Paüls i la London Private Company amb l'expropació de la Casa Buenos Aires. L'objectiu: fer-hi un equipament públic per a gent gran que inclogui espai per a entitats i col·lectius. Des de la CUP Sarrià-Sant Gervasi celebrem que finalment l'Ajuntament hagi posat una proposta de solució efectiva sobre la taula, però volem fer algunes reflexions al respecte.

Cal recordar que la situació en la que es troba la Buenos Aires és responsabilitat de l'Ajuntament. Fa molts anys que l'edifici es troba pendent d'una catalogació que no ha arribat mai, un procés que l'ajuntament havia oblidat conscientment en un calaix i que va obligar al veïnat organitzat a prendre l'única via possible: l'ocupació.

La Casa Buenos Aires ha estat, és i ha de ser un espai obert al barri que respongui a les necessitats del veïnat i les entitats de Vallvidrera. Malauradament, amb l'anunci d'ahir de l'Ajuntament no s'atura l'ordre de desallotjament que a dia d'avui encara pesa sobre l'espai. Per tant, mentre no s'executi l'expropiació (procés que pot durar anys) l'espai segueix estant en perill. L'única manera que tenim d'assegurar que La Buenos Aires segueixi sent un espai pel poble és mantenint l'autogestió tal i com funciona avui dia.

Ja coneixem molts casos en què la voluntat de fer equipaments al districte es queda en això, en una voluntat. Mentrestant, la llista d'edificis i solars públics buits segueix creixent a marxes forçades. Són molts els exemples als barris del districte: des de la Biblioteca de Sarrià a la de Muñoz Ramonet, de l'antic Ateneu Popular de Sarrià a la Sarrianenca, del solar del carrer Dalmases a Can Ferrer, sense oblidar el serial protagonitzat pel districte amb el Mercat de Vallvidrera o que una entitat arrelada de més de 25 anys com l'Ateneu Divers hagi hagut de marxar del districte. La manca de compliment en equipaments públics al nostre territori és una constant mandat rere mandat i no ens podem permetre que es repeteixi el mateix patró amb la Casa Buenos Aires. En aquest sentit és una broma de mal gust que el regidor del districte hagi convocat un "acte" el proper 23 de juliol per llegir un manifest en suport al projecte de la Biblioteca. No necessitem paraules, necessitem fets; i això val per la Biblioteca de Sarrià, per la Casa Buenos Aires i per la llarga llista de projectes pendents del nostre districte. Per tant, no deixem d'exigir que aquests equipaments es duguin a terme, i per això, seguim reivindicant i animant al veïnat organitzat a defensar les necessitats dels nostres barris per tots els mitjans necessaris. La Buenos Aires ha demostrat una vegada més que la lluita dóna fruits.

Guanyar la Buenos Aires també és guanyar a l'especulació. Vallvidrera no és aliena al procés d’elitització que viu el nostre districte i el manteniment de la Casa com la coneixem és una eina més per aturar l’expulsió d'un veïnat que, dia rere dia, veu com li és cada cop més difícil viure al barri on ha crescut. Per això, la Buenos Aires és també la punta de llança del moviment en defensa de l'habitatge com a dret bàsic per la gent, una assignatura també especialment pendent en el nostre districte sobre el qual el districte no ha fet cap tipus d'acció.

Volem agrair i felicitar a la Casa Buenos Aires i a les entitats de Vallvidrera per aquest any i mig de lluita. Semblaria que ara comença a veure fruits, però en realitat fa molt més que dóna fruits: el teixit comunitari i popular que s'ha generat al voltant de la Casa fa ja més d'un any que és un fruit madur que aporta un aire fresc que Vallvidrera necessitava. Demostra una vegada més que la mobilització popular és la garantia de la consecució dels nostres drets.

En definitiva és imprescindible aturar l'ordre de desallotjament que pesa sobre l'espai. I caldrà fer-ho per totes les vies possibles. Exigim a l'Ajuntament i als Pares Paüls que l'aturin i que retirin la denúncia.
Si no, ens hi trobaran de cara: resistència, suport mutu i solidaritat. El col·lectiu és l'única garantia que l'edifici segueixi viu i és qui l'ha protegit.

No ens podem permetre més dilacions: la Buenos Aires no pot estar buida ni un sol dia!
#NiUnDiaSenseBA
#EnderroquemLos