Enguany fa 4 anys que diferents col·lectius del Moviment Popular del barri de Cassoles ens concentrem en aquest punt del carrer Guillem Tell per tal de recordar la Rosario Endrinal, dona sense llar que fou assassinada per 3 joves la matinada del 16 de desembre de 2005. Els col·lectius convocants considerem que uns fets tan atroços i lamentables no poden caure en l’oblit i per això hem decidit, un any més, reunir-nos per recordar que aquest tipus d’agressions són només la punta de l’iceberg d’un problema estructural molt més gran; l’aporofòbia, generada per aquest sistema que ens divideix en classes antagòniques i en constant pugna.

Segons la Xarxa d’Atenció Pública a Persones Sense Llar aquest any s’han comptabilitzat a Barcelona 1027 persones que viuen als carrers, 498 persones vivint en assentaments i 2171 persones dormint en albergs, centres i allotjaments públics o privats. Aquestes xifres suposen respectivament un augment del 51% respecte el 2008, un augment del 15% des del 2015 i un augment del 82% des del 2008. A més segons el cens realitzat per la Fundació Arrels podem arribar a parlar de fins a 1995 persones vivint als carrers de la ciutat. Aquestes persones, a més d’haver d’afrontar una situació econòmica extremadament precària, es veuen exposades a una marginació i un rebuig social que agreugen la seva situació i les converteix en blanc (subjecte?) fàcil de violència urbana, alimentada per un sentiment d’odi i hostilitat vers les persones pobres o sense recursos, és a dir: aporofòbia.

Per tot això, instem al govern de la Generalitat de Catalunya que prengui cartes en l'assumpte i promulgui una llei contra l'aporofòbia per protegir de forma integral els drets de les persones més depauperades i tipificar la seva vulneració com a delicte especial. També exigim al Govern i a l’Ajuntament que hi ha hagi un habitatge digne per a totes, ja que es tracta d’un dret fonamental. És inacceptable que a Barcelona hi hagi més de 10.000 pisos buits propietat de bancs, especuladors i immobiliàries que hi juguen per tal de fer créixer els seus beneficis. La solució no és només la construcció d’habitatge social, sinó la expropiació immediata dels pisos esmentats per tal de retornar-los a la gent. 

Finalment volem remarcar la necessitat de fer aquest tipus d'actes per a recordar persones com la «Charo», com li agradava que se l'anomenés, que viuen sotmeses a una vulnerabilitat extrema dins de la misèria per la seva triple condició de dona, gran i sense llar. Creiem que és important posar de manifest que, a diari, es donen casos de violència per aporofòbia malgrat no assoleixin el ressò mediàtic que va tenir aquest cas.

Volem viure en un barri i en una ciutat lliure d’agressions discriminatòries, masclistes i feixistes.

Cassoles barri viu i combatiu!

Entitats signants: 

Arran Cassoles
La Pira Feminista
CUP Sarrià-Sant Gervasi
CDR Cassoles
CSOA La Ruïna
CSOA La Pirata
CP La Tecla